Església de Sant Sadurní de Salelles

Pels dos extrems l'església ha quedat adossada a altres construccions: a llevant l'edifici de la rectoria ha absorbit l'absis i, a ponent, ha quedat adossada a dependències de la casa veïna de la Volta. Exteriorment, és una construcció austera, pràcticament sense decoració. En el seu origen el portal es trobava a la façana de ponent, però al segle XVII, coincidint amb la construcció de la capella del Roser, l'edifici es va reestructurar i s'habilità l'actual portal situat a la façana de migdia, que dóna a la plaça del poble. Es tracta d'un portal emmarcat amb grans blocs de pedra i amb una llinda que presenta una fornícula amb la figura, molt erosionada, de Sant Sadurní, titular de la parròquia. També té gravada la data de 1626. Al costat de la porta es conserva una de les dues mènsules que suportaven un antic ossari gòtic de la família del mas Torra. Aquesta façana té una finestra de doble esqueixada força gran. A la façana de ponent hi trobem el campanar d'espadanya romànic, format per dos arcs amb les corresponents campanes. Aquesta obra originària es pot veure després que els anys 1980 es desmuntés un campanar de torre que s'havia construït probablement als segles XIII-XIV. En general, l'aparell exterior de l'edifici és obrat amb filades força irregulars de carreus petits, a excepció del mur nord que, a la part inferior, presenta unes característiques diferenciades i de major qualitat. Aquest tram disposa d'un basament i unes quantes filades al seu damunt fetes amb carreus de majors dimensions, alguns molt erosionats, cosa que denota la seva antiguitat. No descartem que aquesta part pugui correspondre a una construcció anterior a la romànica. De dins de la rectoria estant, és visible l'exterior de l'absis, fet amb un aparell també força regular i decorat amb faixes llombardes. Per la cara nord, la capella del Roser forma un cos de planta quadrada que sobresurt.
Al seu interior l'església consta d'una sola nau, coberta amb la volta de canó romànica (actualment revestida de guix) i capçada per l'absis també romànic. A ponent la nau disposa d'un petit cor, obrat a la segona meitat del segle XIX i sustentat sobre una volta de rajola. Als murs laterals, actualment a pedra vista, hi trobem dues capelles molt simples, una a cada banda, que consisteixen en una simple arcada gairebé sense profunditat. A la part esquerre o de l'epístola, en canvi, s'obre, molt més espaiosa, la capella del Roser. És de planta quadrada i coberta amb una volta de creueria de formes molt suaus, amb dues claus de volta que llueixen temes relacionats amb el Roser. Des del 2016 aquesta capella torna a acollir el seu retaule barroc originari, dedicat al tema del Roser. Entre d'altres elements d'interès, a l'interior de l'església hi ha els diferents bancs amb els noms de les antigues famílies de Salelles, restes d'una pintura mural dels segles XVII-XVIII que probablement representa a Sant Sadurní, una pila baptismal, situada a l'esquerra i, a la dreta, una antiga pica d'oli. En diversos punts de les capelles laterals s'hi poden veure imatges modernes (posteriors a la Guerra Civil) que representen, per exemple, Sant Isidre o Sant Antoni Abat. També es conserven les banderes de les confraries de la Mare de Déu del Roser (blanca), de Sant Sadurní (vermella) i de Sant Isidre (verda).

Observacions: Inscripció a la llinda del portal: 1626. Al camí que voreja Salelles (per l'angle nord-oest) es conserva un bloc de pedra que podria correspondre a la part lateral del sarcòfag gòtic que es situava al costat del portal de l'església. Era el sarcòfag de la família del mas Torra. Informació oral facilitada per Mn. Manel López i per Rosa Fargas Codina. (Continuació Història) En la seva "història de la parròquia de Salellas", mossèn Llogari TORRUELLA (1859: 24-35) elabora el rectorologi. Aquest comença l'any 1390, amb Berenguer Llovet (Berengario Lupeti) i continua fins mitjan s.XIX. Segons consta en el document de nomenament del primer rector conegut, B. Lupeti, l'església posseïa unes terres des de molt antic anomenades les Guitardes. El 1396 s'establiren en emfiteusi a favor de Guillem Gomà, del mas Gomà (avui Tatjé, a Salelles) i es canviaren els tractes (FARGAS, 2012: 24). Més endavant, al s.XVII, quan la família Tatjé va ocupar aquest mas els tractes es van refer. Els s. XVI-XVII són els de més esplendor. Als inicis del s.XVII es va construir la capella del Roser, i el 1621 es signava el contracte per construir el retaule (veure fixa corresponent). Segons es desprèn del contracte, a la parròquia existia una confraria del Roser. Aquest moment s'aprofità per reestructurar l'església, mitjançant un acord amb la casa veïna de la Volta, que va permetre construir la capella en terrenys seus. D'aquesta manera el portal romànic originari, situat a ponent, s'anul·lava i en aquest lloc s'hi van fer unes tines de la casa de la Volta. Poc després, es construïa l'actual portal, situat a migdia, que té gravada la data de 1626. També en aquest moment es van portar a terme les principals obres a l'església: reformes a la nau i capelles laterals. L'any 1756 un decret del bisbe de Vic ordenava la unió de la parròquia de Sant Joan de Vilatorrada a la de Salelles, pero fou anul·lat el 1799. Més endavant, la parròquia veïna de Vallformosa va ser suprimida i agregada a Salelles. Al 1877 a la parròquia de Salelles se li van agregar diverses cases de la de Manresa i el nombre de feligresos es va triplicar. Amb aquesta nova divisió parroquial (vigent actualment) la meitat de la parròquia pertany al municipi de Sant Salvador de Guardiola i l'altra meitat a Manresa. Pel que fa a la demografia, sembla que Salelles va gaudir d'una certa puixança a finals de l'edat mitjana, quan era més gran que Guardiola. Al s.XIV tenia 8 focs, i al fogatge de 1515 hi consten 17 focs laics. Al s.XVI Salelles arriba al seu màxim d'habitants. El 1553 tenia 16 cases, comptant-hi els masos dispersos, mentre que el 1686 eren 12. A partir del s.XVII s'inicia una pèrdua progressiva de població. En els cens de 1718 Salelles tenia 87 habitants, mentre que en el de 1787 en tenia 49. En els censos posteriors els habitants de Salelles no es diferencien dels de Guardiola. El 1849 sabem que tenia 42 habitants, i el 1869 tenia 9 cases habitades. Salelles va perdre la seva independència com a municipi l'any 1840. Amb la nova organització municipal iniciada uns anys abans, el 1833, el poble s'incorporà al municipi de Sant Salvador de Guardiola. Des de llavors la parròquia de Salelles ha exercit tradicionalment la funció d'aglutinar un nucli rural amb identitat i activitat pròpia. El 1879 la parròquia posava en funcionament l'ensenyament gratuït i s'inaugurava un nou cementiri. En aquesta època també existia un Montepio de socors mutus emparat per la parròquia, i el 1918 es va crear el Sindicat Agrícol Catòlic, embrió del futur Celler Cooperatiu de Salelles, fundat el 1926. L'any 1867 es construí un nou altar major, el qual fou destruït el 1936 durant la Guerra Civil. En aquest mateix any, es va traslladar el retaule del Roser a Manresa. Els anys 1983-84 es va restituir la imatge originària del campanar d'espadanya romànic, tot enderrocant la torre que hi estava adossada. El 2005, les obres de reforma que es van fer a la rectoria van incloure la restauració de l'absis romànic.