Església de Sant Pere de Brunet

Actualment té dos portals d'accés: un portal adovellat que es troba al mur de ponent, el qual havia estat cegat i després d'una restauració s'ha convertit en el portal principal. Al damunt té una finestra de creu llatina i, a la part superior, un campanar d'espadanya. Aquest mur de ponent sembla una reconstrucció posterior, tot i que del mateix segle XI. L'altre portal és més modern, amb llinda i brancals de pedra, i està situat al mur de tramuntana. Aquest mur és el que ha estat més desfigurat amb afegitons. Té també una finestra de doble esqueixada, igualment posterior a l'obra romànica. L'aparell és fet amb blocs de pedra de mides mitjanes, disposats de manera força desordenada, tot i que en alguns indrets s'hi endevinen filades amb juntes de morter de calç. El mur de migjorn, adossat a l'edifici del mas, té una porta amb arc adovellat, que al segle XVII va ser tapiada, i també una finestra de doble esqueixada coberta amb arc de mig punt. El mur de llevant que tanca l'absis crida l'atenció perquè ha estat sobreaixecat per sobre de la coberta, adoptant la forma d'una mena de capçal semicircular. És una característica que es troba en altres esglésies mossàrabs, com la de Sant Julià de Boada. En aquest mur s'obre una finestra espitllerada que és rematada amb un arc monolític.
L'obra preromànica (corresponent a la segona meitat del segle X) inclou una part de la capçalera, formada per un absis de planta trapezoïdal, un arc triomfal i el mur tester o de capçalera de la nau. La capella primitiva devia ser molt senzilla i coberta amb fusta. Actualment la coberta és feta amb volta de pedra, contemporània ja a l'obra romànica posterior. L'arc triomfal, que separa el santuari de la nau, és sens dubte l'element arquitectònicament més interessant. Consta d'un arc de ferradura o ultrapassat molt marcat, amb un diàmetre força superior a la separació dels muntants, que són molt baixos. L'arc està fet amb dovelles ben tallades. Un dels aspectes que crida l'atenció és la seva estretor, seguint en això la tradició de l'estil mossàrab. Això devia afavorir una certa aureola de misteri, potenciada per l'especificitat del ritu mossàrab, entorn d'una cerimònia vista a través d'aquest marc estret i potenciada per les dimensions íntimes del temple. Sobre l'arc triomfal hi ha una finestra biforada que, en l'obra romànica, ha estat cegada per la volta de l'absis, si bé originàriament devia donar llum a la nau. La llinda d'aquesta finestra adopta en la part inferior la forma de dos arquets, amb una columna al mig, tot i que la columna que actualment es pot veure hi ha estat col·locada en els darrers arranjaments. La resta de l'edifici és obra romànica (possiblement del principi del segle XI), tot i que s'hi ha aprofitat alguns elements preromànics, especialment els basaments. Inclou pràcticament tota la nau, coberta amb volta de canó de mig punt i reforçada amb dos arcs torals que arrenquen d'una simple imposta. En algun punt de la volta són encara visibles restes de pintura d'incisió que imitava l'aparellat. Un altre dels elements peculiars és l'altar, que té uns interessants grafits amb lletra dels segles X o XI, per bé que actualment es troben molt malmesos i pràcticament ja no són visibles. La seva transcripció és dificultosa, però sembla que es podrien interpretar com una signatura dels sacerdots que van assistir a alguna efemèrides important relacionada amb l'església.

Veure situació en el mapa
Darrera actualització: 06.09.2018 | 13:29