Torre de la Guíxola

Torre de la línia de telègraf òptic construïa a mitjan del segle XIX, molt probablement al lloc on prèviament hi havia una torre medieval. Està situada en un petit turonet de 420 m envoltat per bosc, en una posició estratègica prop de la carretera de can Maçana (BP-1101). És una torre quadrada de tipus militar, amb un cos rectangular defensiu d'avantguarda i amb la particularitat d'estar encerclada per una fossat. Es troba en estat ruïnós, i consta de planta baixa més dos pisos. L'últim, ja esfondrat, deixa entreveure la seva continuació en forma de torre circular que estava acabada amb un terrat on hi havia instal·lat el mecanisme de comunicació telegràfica. Les façanes exteriors estan formades per pedra més o menys escairada combinades amb fragments de maó i tàpia. La façana principal (al sud) té un gran finestral quadrat que, com era habitual, servia de porta d'accés mitjançant una escala de fusta que es retirava. A la resta de murs hi trobem diverses espitlleres. Els tres pisos estan separats per una cornisa feta amb una doble línia de lloses. Les dimensions interiors formen un quadrat de quatre metres de costats, i a l'interior els murs estan arrebossats. El cos afegit defensiu està situat al cantó N-O i s'adossa a la meitat del mur. Mesura 9,5 x 4,5 metres i conserva quatre espitlleres. No s'hi aprecia cap porta i, pel que sembla, només tenia un pis. A tot el perímetre la torre té un espectacular fossat de cinc metres d'amplada i 2 de fondària, el qual conforma un rectangle irregular. Per salvar-lo hi devia haver un pont llevadís. Està excavat a la roca i, en algun punt, conserva un folre o mur de contenció. L'existència d'un fossat en una torre del telègraf òptic és una particularitat força atípica, tot i que es coneix algun altres cas que també en tenia.
La de la Guíxola era una torre "frontissa" que enllaçava dues línies: la de Barcelona a Lleida (passant per coll Maçana ), i la de Solsona a Manresa. Era la torre número 25 de la primera i la número 29 de la segona. Les torres més pròximes eren les de can Maçana o Ferran (al Bruc) i la de Manresa (situada al castell de Puigterrà). A més, la torre de la Guíxola defensava i controlava el coll de can Maçana, una de les principals vies de comunicació del segle XIX. La torre de la Guíxola té un paral·lel molt clar amb la torre dels Soldats, d'Avinyó.

Observacions: Element inclòs al catàleg de béns a protegir del POUM (P6). També està inclosa en l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya (IPIC), que manté el Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (Mnactec). També és coneguda com a Torre del Brunet. (Continuació Història). L'escuder feia l'aprenentatge per ésser armat cavaller i restava al servei del castlà (CAPDEVILA, 2006: 18, 19, 23). El 1256 Bernat de Guardiola i la seva muller Sància van vendre al prior del monestir de Montserrat el mas Podio o Puig, fent excepció de la torre de guaita. Això deixa clar que mas i torre eren dues construccions diferents. El mateix any Guillem de Guardiola lliurà a Montserrat la resta de drets que encara tenia sobre el mas Puig, amb l'excepció d'un quart del delme (CAPDEVILA, 2006: 78). Des de llavors la senyoria del mas pertanyia, doncs, al monestir de Montserrat. L'any 1318, el monestir va alliberar del seu domini a Guillerma perquè pogués abandonar la casa paterna (CAPDEVILA, 2006: 75). Més tard, en un establiment del mas a Pere de Puig, es fa esment explícit dels anomenats mals usos, entre els qual hi ha el dret de remença. És l'únic cas en què es té constància dels mals usos a Guardiola (CAPDEVILA, 2006: 63). Al final del s.XIII i principi del XIV el rector de la parròquia de Sant Salvador era Pere Puig (de Podio), originari d'aquest mas. El 1773 el mas havia pres el nom de la Guíxola i encara era habitat (CAPDEVILA, 2006: 18). Durant la Guerra del Francès van matar a Marganell un home d'aquesta casa, el qual indica que a inicis del s.XIX encara era habitada. La relació del mas amb la torre de la Guíxola és força directa: sembla que la torre es trobava en la mateixa heredat del mas però acollia una altra família, els Guíxol, que també tenia funcions militars. El 1258 la torre és anomenada amb el nom de la Guíxola i hi havia instal·lada la família de Nathalis Ça Guíxol, pagesos que també complien funcions de vigilància. A finals del XIII Ponç de Rajadell, senyor del castell de Guardiola, ven al seu castlà Pau de Guardiola el mas-torre Ça Guíxol. La família Ça Guíxol, possiblement de la baixa noblesa local, desenvolupava segurament aquestes funcions militars de forma hereditària. El fet que les dues famílies, els Guíxol i els Puig, tinguessin vinculacions militars, explicaria les dues construccions defensives del Turó. Ja al segle XIX, en el mateix lloc, s'hi construí la torre del telègraf. Capdevila considerava que podia tenir fonaments medievals, tesi que no es pot descartar. La torre actual és una construcció nova i homogènia típica de les torres de telegrafia. El cos adossat també sembla contemporani a aquest moment, igual que el fossat, que és una obra perfectament adaptada a la nova torre. L'existència de fossat en una torre del telègraf és un fet atípic, però no únic, i en el nostre cas, podria estar condicionat per l'existència del possible fossat medieval anterior. A mitjan S.XIX es va establir a tot l'Estat un bon nombre de línies de telegrafia òptica que partien radialment de Madrid. Primer es va construir una xarxa civil, i poc després s'impulsà una xarxa militar, motivada sobretot arran de les guerres carlines. La xarxa catalana var ser ideada pel Capità General de Catalunya Manuel Pavía i construïda pel brigadier José Maria Mathé, el qual va aplicar un sistema amb característiques pròpies: el telègraf estava situat al terrat de les torres i el mecanisme de comunicació es basava en un seguit de combinacions en la posició d'una bola i una barra, que es traduïa en valors numèrics i després es descodificava mitjançant un diccionari. La construcció de la xarxa es va fer en dos anys, del 1848 al 1849, però aquesta va tenir una vida molt curta. Oficialment es va donar de baixa el 1862, tot i que abans ja havia quedat obsoleta per l'entrada en funcionament del telègraf elèctric. La torre de la Guíxola es va construir en aquests anys. Les torres militars seguien una tipologia molt similar, i estaven pintades exteriorment.

 

Darrera actualització: 06.09.2018 | 13:42