Ruta de la Riera de Cornet. Itinerari d’interpretació ambiental

L’inici de l’itinerari el trobem al polígon industrial de Salelles, concretament al trencall del costat dret de la deixalleria ubicada al carrer Narcís Monturiol del mateix polígon. Al principi començarem a caminar per una pista asfaltada, però en pocs metres ja ens canvia a un camí de terra que ens acompanyarà al llarg del recorregut. 

1. EDAR

Encara amb vistes al polígon industrial, ens trobem el primer punt d’interès ambiental. L’EDAR de Sant Salvador de Guardiola. Aquesta depuradora de petites dimensions, retorna l’aigua depurada a la Riera de Cornet, la qual anirem resseguint i en alguns casos travessant al llarg de l’itinerari.  

 

2. Alzinar amb sotabosc frondós

Just passada l’EDAR, entrem ja en una zona boscosa on hi podem observar el predomini arbori d’alzines i alguns pins blancs entremig. 

 

• Alzina (Quercus Ilex). Aquesta espècie perennifòlia i de creixement lent, és la més representativa de la Península Ibèrica i fins i tot de la Mediterrània. La seva floració es pot observar de l’abril al maig, i a partir del setembre podem trobar els glans. Podem diferenciar-les dels roures degut a que la seva fulla lobulada no és arrodonida sinó que acaba en petites punxes, a part de que la part de sota la fulla sembla que tingui una capa de pèls.

• Pi blanc (Pinus halepensis): té una capçada irregular amb pinyes petites de forma cònica allargada, però sense pinyons. L’escorça agafa una tonalitat grisa i es fa enfosquint en adults. 

 

En quest punt, trobem un sotabosc bastant espès, on podem identificar certes espècies arbustives i lianoides. 

• Heura (Hedera hèlix): aquesta liana s’enrotlla i s’enfila pels troncs dels arbres amb unes petites arrels. També la podem trobar enganxada en pedres.

• Esbarzers (Rubus ulmifolius): observem clapes d’esbarzers sota de les alzines y que poden superar el metre d’alçada. A part de les seves fruites característiques , les mores, que les podem trobar de Juny a Setembre, la distribució de les seves fulles es caracteritza perquè són compostes de 3 o 5 folíols. 

• Boix (Buxus sempervirens): son arbrets característics de la regió, arribant a trobar-los fins a un estatge subalpí. El fruit característic és una petita càpsula amb tres banyes apicals. 

• Llentiscle (Pistacia lentiscus): es caracteritza per tenir les fulles composted de 6 a 12 folñiols el·líptics. En trobarem al llarg de l’itinerari degut a que es una espècie comuna en matollars de boscos alzinars. Podem observar fruits rodons vermellosos de 3 a 5 mm, ennegrint quan maduren. 

 

3. Bosc de ribera 

En aquest tram del recorregut ens podem apropar a la vora de la Riera de Cornet, sempre i quan la densa vegetació de ribera ens ho permeti. Aquí observem un canvi de vegetació, trobant espècies típiques de la vora del riu com per exemple:

 

• Pollancres (Populus alba): aquest arbre caducifoli el trobem principalment a les vores dels trams baix i mitjà dels rius, i pot arribar a fer 25 metres d’alçada, amb el seu tronc blanc-verdós. Les fulles es caracteritzen per ser dentades-anguloses amb un color blanquinós a l’anvers.  

• Canya (Arundo donax): al igual que aquest punt, al llarg del recorregut del riu trobem zones on apareix aquesta espècie invasora. Pot arribar als 6 metres d’alçada. És una espècie molt difícil d’eliminar degut als seus rizomes llenyosos i la gran capacitat de tornar a brotar. 

• Canyís (Phragmites australis): gramínia semblant a la canya però més petita. Es troba en zones inundades d’estanys i rius. Consta d’un plomall característic.

• Boga de fulla ampla (Typha latifolia): té unes fulles llargues i estretes, amb una inflorescència cilíndrica al capdamunt molt característica, semblant a una llança. 

 

4. Gorg de Biarritz 

Arribem al Gorg de Biarritz on observem un eixamplament del camí i un aclariment del bosc d’alzinar que ens ha acompanyat tot el camí.  El color grisós del gorg, ve donat gràcies als conglomerats que el composen, quedant molt al descobert en aquest punt de la riera. Es pot veure que hi havia un flux ja que els petits còdols estan disposats en una mateixa direcció.

 A mà esquerre del camí hi ha unes petites construccions d’un berenador del 1970, i si mirem cap amunt, en alguns arbres de la zona veurem unes casetes de fusta que serveixen d’amagatall per a ratpenats. A més a més, podem trobar a uns 25 metres al nord, una barraca que s’utilitzava com a comuna.

En el gorg podem identificar com l’erosió de l’aigua ha anat excavant la roca formant unes formes arrodonides y de forma escalonada al llarg del tram. Al costat d’algun tram del riu, si ens hi fixem bé podem veure alguns forats circulars de no més de 15cm de diàmetre fins a 30 cm de profunditat, els quals es desconeix el seu funcionament. 

 

5. Punt observació Gorg de Biarritz i estrats vegetació

Continuant el camí paral·lel a la riera, podem observar des d’aquest punt clarament els tres nivells de llosa que ha format el gorg, en forma de tres grans escales. Al mateix temps, a la llera del riu tornem a observar la vegetació típica de riu però amb les vistes del turó a la banda dreta de la riera, es veu com a mesura que la vegetació s’allunya del riu, canvia cap a les espècies de bosc com el pi blanc i l’alzina. 

 

6. Despreniments grans blocs de pedra

De sobte ens trobem uns grans blocs de conglomerat al costat del camí. Aquests, molt probablement hagin caigut de la zona rocosa d’uns metres més amunt que es pot veure ja que està pelada de vegetació i deixa al descobert la part alta de la pendent. Si ens hi apropem, veurem parts de la roca d’un color més ocre que altres, això és degut a que hi ha hagut un despreniment no fa gaire temps i probablement la part de la roca que hi estava adherida estigui sota els nostres peus o uns metres més a baix de la pendent. 

 

7. Horts de la riera

En aquest punt trobem a la llera dreta del Gorg de Biarritz on es localitza la Casa Nova, els horts de riera. Des d’aquí permet observar-los sense que la vegetació ens tapi la vista. Al llarg del camí tant al marge dret com l’esquerre podem anar trobant diferents camps de cultiu, però aquest és el que té una extensió major. Alhora veiem un paisatge mosaic, el qual combina trossos de bosc amb horts, fent aquest paisatge tant característic. 

 

8. Vistes escarpats i canvi vegetació

A uns 300 metres del Gorg de Biarritz, guanyem alçada i ens trobem en un punt on tenim unes vistes dels horts que hem passat a la dreta i a l’esquerre tenim la continuació del nostre itinerari on es pot veure si mirem cap a baix el transcurs del riu. Davant ens trobem una paret vertical que ressegueix un dels meandres més pronunciats de la Riera de Cornet. Degut a la seva composició geològica (calcàries, margues, gresos i conglomerats) ens donen diferents tonalitats de grisos alhora que ens determinen un origen marí. També si pot observar que no tots estan igualment erosionats i formen diferents estrats, ja que uns són més erosionables que altres degut a l’acció de l’aigua.  Al fons de la vall podem observar la mateixa vegetació de ribera que hem anat trobant, però ara ens rodeja una vegetació més espaiada, on trobem espècies arbòries com:

 

• Pi pinyer (Pinus pinea): té la forma característica com un “Chupa-chup” o parasol, originari de la Mediterrània oriental. Les fulles allargades es concentren a la capçada, i les seves pinyes són grans i arrodonides on podem trobar-hi els pinyons. 

En quan al sotabosc, és més sec i pobre, trobant especies característiques del clima mediterrani com per exemple:

• Argelaga (Genista scorpius): té les tiges endurides punxegudes i unes fulles petites. Fa una flor groga petita entre els mesos de febrer i maig.

• Foixarda (Globularia alypum): és una planta llenyosa de fulles lanceolades petites que apunten cap amunt. Pot tenir flors d’un color blavós. Típica de brolles i pinedes. 

• Romaní (Rosmarinus officinalis): aquest arbust llenyós aromàtic típic de boscos esclarissats, floreix contínuament i és fàcil de veure’n les flors d’un color violeta o blau pàl·lid. 

 

9. Fauna característica de la zona

Continuem l’itinerari ara de baixada, arribant al peu del riu que abans veiem des de dalt. És un bon lloc per a poder observar, si es deixen és clar i depenent de la època de l’any, les diferents espècies d’animals característiques del riu, com per exemple:

 

• Cranc de riu americà (Procambarus clarkii): aquesta espècies invasora ha estat introduïda i s’escampa ràpidament per les zones d’aigua dolça, sent un depredador per a espècies autòctones.

• Bernat pescaire (Ardea cinerea): aquesta au de dimensions força grans és el depredador del cranc de riu. És comú veure’l durant tot l’any en zones de rius i rieres.

•  Duc (Bubo bubo): aquest gran ocell rapinyaire nocturn, sol fer el niu al capdamunt dels cingles que es troben resseguint el recorregut de rius i prop de camps de conreu. Té una envergadura alar de fins  a 1,6 m. Difícils de veure però es poden sentir algun que altre udol. 

 

10. Caigudes de grans blocs

Al igual que al punt 6 de la ruta, ens trobem al costat del camí grans blocs de conglomerat, probablement degut a que han baixat rodolant del marge esquerre on a dalt de la pendent s’hi pot observar la roca pelada i on hi ha hagut despreniments. A l’altre banda del camí, podem veure amb claredat un dels meandres del riu, i com s’acumulen sediments a la part interna d’aquest, provocant així que hi hagi un sòl perquè hi creixi la vegetació com la canya. 

 

11. Meandres Riera de Cornet

Continuant pel camí, haurem de baixar i caminar just per la llera del riu si el nivell de l’aigua ens ho permet, sinó haurem de travessar el riu pel punt 9 i anar per l’altra banda. Ens trobem just a sota d’un escarpat de roca calcària. En aquest, es pot veure com la part de baix s’ha anat desgastant degut a l’acció de l’aigua, trobant les pedres més arrodonides que no pas les superiors, a més a més, s’hi detecten certes caigudes de roques. En aquest punt es veu amb claredat la disposició en capes dels sediments. Aquesta zona és un punt perillós pels constants despreniments de roca que hi ha, tal com es poden observar les roques a la llera del riu i els nínxols de la paret d’on s’han desprès, és recomanable travessar el riu pel punt 9 abans que passar per la llera esquerre del riu. 

 

12. La Llosa

Arribem a La Llosa, una superfície de roca calcària fossilífera. Hi trobem escletxes y alguns forats on la vegetació aprofita per créixer entremig. Fa uns 37 Ma (a finals de l’Eocè), el mar interior que cobria l’actual Conca de l’Ebre va començar a assecar-se. A mesura que l’aigua es retirava, el rius que desembocaven en aquest mar depositaven els materials que transportaven des de la Serralada Pre-litoral cada cop més cap a l’interior de la conca, degut a que la línia de costa i, per tant, les desembocadures dels rius, retrocedien. Durant aquest procés, els ventalls al·luvials més moderns formats pels rius quan desemboquen al mar, es superposaven sobre els més antics a mesura que el mar retrocedia. Un ventall al·luvial està format pels sediments (còdols, sorra, llims i argiles) que transporta un riu i que deposita en forma de ventall quan arriba al mar. Els materials més grollers es queden a la part inicial de la desembocadura, i poden formar els conglomerats que trobem en aquesta zona. Després, el riu depositaria els materials de mida sorra a continuació, entrant al mar, que formarien els gresos. Per últim, els materials més fins, com les argiles i llims, arribarien més lluny sota el mar i, mesclades amb la calcita pròpia d’ambients marins, formarien les margues a les parts més distals del ventall. Si el riu segueix transportant material a la mateixa desembocadura, però aquesta s’ha desplaçat amb la retirada del mar, el següent ventall es formaria sobre l’anterior amb un desfàs, formant, per exemple, els nous conglomerats sobre els gresos del ventall anterior. Per aquest motiu, en aquesta zona, trobem, en vertical, seqüències d’estrats del Priabonià (finals de l’Eocè, moment en que es començava a assecar el mar interior) que van des de margues en la part inferior, gresos, i conglomerats en la part superior que es repeteixen, tornant a trobar, en ocasions, margues o gresos sobre conglomerats. Les calcàries fossilíferes que formen el llit del riu, conegut en aquesta zona com La Llosa, es tractaria del fons marí d’aigües someres sobre el qual s’haurien depositat els ventalls i que ara és erosionat per l’actual riu.

 

13. Gorg de l’Oller

Ens trobem al Gorg de l’Oller. Per arribar s’ha rodejat la Llosa per la part superior, que hi ha uns camins que en faciliten l’accés. Aquest gorg, a diferència del de Biarritz, no forma forats arrodonits al terra, sinó que es conforma d’un salt d’aigua natural. A més, consta d’una petita construcció, formant una petita presa al lateral esquerre del gorg. Com al llarg del riu, hi trobem la proliferació de la canya de riu al voltant del gorg. 

 

14. Estrats inclinats 

En aquest punt, amb cura haurem de travessar el riu. Si degut al nivell de l’aigua és difícil, s’ha de buscar un punt proper per a poder travessar. Un cop a l’altra banda del riu, davant nostre ens trobem uns estrats de margues i gresos amb una inclinació degut a la orogènia alpina de la zona. Aquesta inclinació ha estat el resultat del moviment del terreny de la zona. 

 

15. Boscos de l’Obaga de l’Otzet

Un cop hem enfilat camí amunt, arribem a un dels punts més alts del recorregut on tenim vistes del traçat de la Riera de Cornet, amb horts al llarg de la seva llera, i davant nostre uns espectaculars escarpats rocosos. Observem que la vegetació de bosc a l’altra banda del riu canvia, trobant uns boscos on no hi predomina tant el sol. Aquest boscos coneguts com els boscos de l’Obaga de l’Otzet a la zona del vessant nord-oest de la Serra de l’Otzet. A més a més del pi blanc, l’alzina i roure que en trobem clapes o bastant heterogenis, també podem observar aurons negres.

 

• Aurons negres (Acer monspessulanum): les seves fulles tenen tres lòbuls, poden assolir una alçada de fins a 6 metres tot i tenir el tronc força prim, comparat amb altres arbres. 

 

També s’hi pot trobar entremig de la zona punts d’interès com un pou de glaç, el qual es va mantenir després de l’incendi del 1986. A més, el sotabosc de la zona trobem espècies tant interessants com boix, marfull i galzeran. 

Algunes espècies són més rares com l’arbre moixera del pastor o l’arbust espantallops, que si no ens endinsem al bosc són difícils de veure.

 

• Marfull (Viburnum tinus): és un arbust perennifoli de fulles amples i brillants, i pot arribar als 3 metres d’alçada. Té unes flors blanques. És una espècie típica d’alzinar. 

• Galzeran (Ruscus aculeatus): aquest arbust d’un verd intens té unes tiges aplanades de forma oval que semblen fulles. Una característica interessant és que els fruits apareixen al mig d’aquestes tiges en forma de fulla als mesos del final de l’hivern. 

• Moixera del pastor (Sorbus torminalis): aquesta espècie arbòria consta d’unes fulles característiques dividides en 5-7 lòbuls aguts. Prefereix els ambients humits. 

• Arbust espantallops (Colutea arborescens): aquest arbust de dimensions força grans (pot arribar als 4 o 5m d’alçada), consta de fulles caduques i alternes. Té unes flors grogues molt vistoses. El seu fruit característic és una llegum que quan madura sembla inflada d’uns 4-9 cm i sembla de paper. 

 

16. Canvi de bosc i traces de fauna

En aquest punt on ens trobem, hem travessat camps de conreu i ens tornem a endinsar a un bosc de pi blanc i alzines, on també podem trobar algun roure. Si ens fixem en el sotabosc, veurem que els arbres més joves i que comencen a créixer, són principalment pins, el què suposa que en un futur el que ara és un bosc mix d’espècies, acabarà sent un bosc predominat pel pi blan convertint-se en una pineda.

 

Cal destacar que tot i que és difícil veure algun animal, i més a l’hivern, si que es poden trobar traces d’animals, com per exemple pinyes pel terra rossegades per esquirols o ratolins de bosc.

• Esquirol (Sciurus vulgaris): té activitat diürna, i acostuma a viure en tot tipus de bosc però predominantment pinedes. 

• Ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus): rosegador forestal petit de costums nocturnes. Té unes orelles força grans i una cua llarga.

 

17. Vinyes i vistes de La Llosa

Des d’aquest punt tenim dues opcions, o agafar el trencall de l’esquerre (el què seguirem) o continuar pel camí gran que ens portarà cap al Mas de l’Oller, on passarem pel costat d’uns camps de conreu diferents dels vistos fins ara, la vinya. Aquest tipus de conreu és més característic de veure en terres del Penedès, però per la regió del Bages, també en trobem forces, cada cop agafant més importància en els últims anys. 

Trencant cap a l’esquerre, al cap de 10 metres tindrem unes vistes de l’extensió de La Llosa que hem passat anteriorment, alhora que podrem veure alguns camps de conreu i com l’extensió del bosc es va estenent fins a on ens allarga la vista.